Benvinguts a Petròpolis;
Avui tenim el plaer de presentar un llibre de POESIA (així, en versals, ben grans). I ho escrivim així perquè els versos d’avui podrien passar d’esquitllèbit a la vista i consciència de massa ments benpensats. A Quaderns de l’ornitòleg Juan Carlos Elijas ens mostra la seva llibreta privada d’observacions de la condició humana, de mirades crues a una realitat que espigola persones, de moll de l’òs servit en una tapa de vermut un dissabte qualsevol.
I com en un vol transoceànic els poemes del llibre ens agombolaran avui, amb les veus d’un estol format per Marcel Casas, Lourdes Monné, Àngels Adern i Mar López, Tomàs Camacho, Miquel Albadalejo, Sandra Perona, Cristina Santiago, Arga Sentís, Aga Rompalska, Iris Carrera, Sebastià Poy, Fatou Sowe, Àngels Garola, Maribel Torres i Clàudia Elijas. Veus privilegiades que per sempre ens acompanyaran.
Sigueu benvinguts als versos que ens regala Juan Carlos que són, en paraules de Marcel Casas, “el misteri sobre el qual es basteix, amb les seves icones i els seus psalms, l’altar d’un déu salvatge.” Tant si hi combregueu com si no, no us deixaran indiferents.
PD: i quan vulgueu, passeu, que farem un televermut!
