Presentació de «El meu Sud. Mirades mòbils des del tren»

Benvinguts a Petròpolis;

El bitllet del viatge editorial d’avui ens el picarà en Daniel Gil Solés, com ja ha fet en trajectes anteriors. Però la destinació a la que ens dirigim serà un xic diferent, ja que no esperem arribar a una estació  concreta sinó que gaudirem d’un canvi continu de paisatges i persones, de situacions reals i fictícies. I és que la proposta que ens fa recull 35 textos (més un epíleg) que han estat publicats en la seva majoria a La Marfanta, a Tarragona Digital i a Hänsel i Gretel, espais des d’on ha ataüllat (i a voltes estripat) la realitat ebrenca i la de més enllà del coll de Balaguer i que ara, amb aquest volum, es pot copsar en la seua totalitat.

Les reflexions d’El meu Sud.Mirades mòbils des del tren, però, comencem amb un magnífic pòrtic de Miquel Bonet, qui dirigeix la secció d’Opinió de Tarragona Digital. Aquest prolegòmen, que no us podeu perdre per res, situa l’assaig de Gil en l’espai cultural i digital en què s’ha desenvolupat i ens convida a reflexionar el món en què vivim  (una volta més, com sempre fa).

Per acabar, us deixem amb les paraules de Gustau Moreno, periodista i amic. Una brillant presentació que ens ha regalat i que, avui, us oferim a tots per sempre. Cliqueu i escolteu-lo, és impossible tindre un millor aperitiu al televermut de les mirades de Daniel Gil.

El meu Sud. Mirades mòbils des del tren

«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet

 

Daniel Gil Solés
El meu Sud. Mirades mòbils des del tren
Col·lecció Nou Món, 17
Pròleg de Miquel Bonet

Compra el llibre en paper

Descarrega el llibre digital

 

Presentació de «Quadern de l’ornitòleg»

Benvinguts a Petròpolis;

Avui tenim el plaer de presentar un llibre de POESIA (així, en versals, ben grans). I ho escrivim així perquè els versos d’avui podrien passar d’esquitllèbit a la vista i consciència de massa ments benpensats. A Quaderns de l’ornitòleg Juan Carlos Elijas ens mostra la seva llibreta privada d’observacions de la condició humana, de mirades crues a una realitat que espigola persones, de moll de l’òs servit en una tapa de vermut un dissabte qualsevol.

I com en un vol transoceànic els poemes del llibre ens agombolaran avui, amb les veus d’un estol format per Marcel Casas, Lourdes Monné, Àngels Adern i Mar López, Tomàs Camacho, Miquel Albadalejo, Sandra Perona, Cristina Santiago, Arga Sentís, Aga Rompalska, Iris Carrera, Sebastià Poy, Fatou Sowe, Àngels Garola, Maribel Torres i Clàudia Elijas. Veus privilegiades que per sempre ens acompanyaran.

Sigueu benvinguts als versos que ens regala Juan Carlos que són, en paraules de Marcel Casas, “el misteri sobre el qual es basteix, amb les seves icones i els seus psalms, l’altar d’un déu salvatge.” Tant si hi combregueu com si no, no us deixaran indiferents.

PD: i quan vulgueu, passeu, que farem un televermut!

Quadern de l’ornitòleg

Quadern de l’ornitòleg representa una metàfora de caire naturalista/expressionista respecte de l’observació de l’entramat social arran de la lectura de la premsa. Durant uns anys l’autor ha coŀleccionat aquelles notícies que, d’alguna manera, ens vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l’artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d’un llibre que posa el dit a la nafra d’una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre la denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme —podria dir-se— brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l’oblit.

 

Juan Carlos Elijas
Quadern de l’ornitòleg
Col·lecció Nou Món, 16
Pròleg de Marcel Casas

ISBN: 97884092719315
Compra el llibre en paper
Descarrega el llibre digital

 

Televermut amb Petròpolis

El dissabte 24 d’abril a les 12h presentem El meu Sud. Mirades mòbils des del tren, el nou llibre de Daniel Gil. A més a més de poder veure el vídeo de la presentació a la nostra pàgina web, també farem un televermut a partir d’aquella hora, en què hi sou tots convidats. Tot seguit teniu una breu guia de passos per televermutejar amb nosaltres, preneu nota!

1. Prepareu el vostre vermut preferit. Aquest és el principal punt d’un televermut. Tant la beguda com el possible acompanyament han de ser del vostre gust, així que tingueu-ho tot preparat i a mà abans de les 12h!

2. Assegureu-vos de tenir una bona connexió a internet. Si teniu un ordinador i el podeu connectar amb cable a la xarxa, millor!

3. Com televermutejar amb ordinador i navegador d’internet. Si us connecteu des d’un ordinador no és necessari que us instal·leu cap programari. Només cal clicar a l’enllaç https://meet.jit.si/petropolis i obrir-lo amb el vostre navegador (us recomanem mozilla forefox, però en teoria hauríeu de poder connectar-vos-hi amb qualsevol altre).
3.1 Primer de tot cal donar permís a Jitsi perquè faci ús de la vostra càmera i micròfon (que sinó no ens veurem ni sentirem!)
3.2 Després sortirà una casella en què heu de posar el vostre nom, renom, pseudònim, o el mot que més us abelleixi. Serà el que veuran els altres participants. Premeu on posa “Join meeting”.
3.3 Ja esteu dins! Per a que no tinguem la sensació d’estar el mercat comprant, us recomanem que mantingueu el micròfon silenciat a no ser que vulgueu parlar. Per activar-lo o desactivar-lo només cal clicar el símbol de micròfon que trobareu sota la pantalla.

4. Si voleu televermutejar des d’un mòbil. Tot i que també podeu entrar des del navegador del vostre telèfon, per tindre una comunicació més fluïda us recomanem que us instal·leu l’app de jitsi. Depenent del sistema operatiu del vostre aparell ho haureu de fer des de GooglePlay, AppStore (per a iphone), o bé F-Droid (per als més frikis).

5. Si malgrat tot l’invent no funciona, no us desespereu! Teniu un vermut a mà i el vídeo de la presentació el podreu veure tanta estona com duri el vermut, i el podreu tornar a veure en tants vermuts com us vingui de gust retrobar-lo.

Josep Igual i jo. Proposta dietària

Per tal de recordar i homenatjar l’escriptor Josep Igual, que ens ha deixat recentment, des d’Editorial Petròpolis i diLLUMs d’arts al Forn volem editar un llibre col·lectiu de record i homenatge, al qual us convidem a participar.
Josep Igual és un escriptor amb un estil molt personal i que va tocar pràcticament tots els gèneres, però, possiblement, el gènere on va excel·lir de forma magistral fou el dietari.
Per això us proposem que escriviu un dietari a partir dels vostres moments vitals en què Josep Igual o els seus llibres van ser-hi presents d’una manera o altra. Som conscients que escriure un dietari explicant moments que van passar, en alguns casos, fa molts anys, és trampa. Ho sabem. Tot i que demanem que us cenyiu al màxim possible a la veritat, haureu d’omplir llacunes de la memòria de la millor forma possible.
Aquest dietari ha de ser escrit en primera persona i en temps present. No pretenem fer un llibre d’evocació des de l’emoció dels dies després a la seva mort, sinó intentar fer un viatge en el temps i narrar unes vivències vitals des del present. Us demanem un esforç per no deixar-vos endur pels sentiments actuals, sinó que intenteu recordar les emocions i sensacions d’aquell dia i narrar el que cregueu oportú, sempre i quan hi estigui present Igual o la seva obra, sense que n’hagi de ser l’actor principal, sinó un secundari més del vostre record.
Sabem que Josep Igual era amant de la brevetat, però que cadascú escrigui amb el seu estil.

Consulteu les condicions de participació en l’obra col·lectiva.

Llibres de Petròpolis en què ha participat Josep Igual:
Jo sóc aquell que em dic Gerard
• Molles per no perdre’m