En aquest menut llibre hem volgut recollir la veu de moltes persones que admiren la trajectòria de Joan Beltran. No es tractava de recollir articles acadèmics o de crítica literaria, sinó apunts amb sentiments que expressessin la lloança més íntima fruit del treball de molts anys i del mestratge aconseguit. I així ha estat, tot un seguit de persones de generacions ben diverses han expressat els seus sentiments més íntims com a homenatge a un home molt culte i molt fidel al català, que ha passat anys i panys estudiant-lo i dignificant-lo.
Moltes gràcies per acudir de nou a una de les presentacions virtuals que acostumo a fer dels meus llibres. Amb Molles per no perdre’m faig un parèntesi entre els reculls de contes i enceto nous camins. Nous camins quant el gènere, ja que es tracta d’un dietari on recullo i sembro sensacions, vivències i reflexions d’aquests darrers anys. I nous camins també per la forma d’edició, gràcies a la generosa col·laboració del Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis.
El llibre està pensat perquè sigui adquirit principalment via internet: en format en paper, a través de les webs d’un parell de llibreries (La 2 de Viladrich i la Llibreria Serret) o de mi mateix; i en format digital, al preu d’1,50 euros (trobareu informació a la web de Petròpolis on hi ha la fitxa del llibre).
És un llibre que, per tant, gaudirà d’una escassa o nul·la distribució, destinat sobretot a la gent que em seguiu fidelment a través del blog, del facebook i del twitter. Un experiment? Una aposta? De vegades dubto si estic fent un pas endavant o un pas endarere; sigui com sigui, estic complint l’objectiu principal: fer un pas.
El títol del llibre fa pensar en aquest camí que encetem tots els dies, i en el que anem deixant enrere. Volia buscar una imatge per a la portada que evoqués aquest camí, i res millor que el meu fill i la meva dona camí del circ, camí de l’espectacle de la vida.
Podeu tastar un dels meus fragments preferits del llibre a la web on recullo les lectures.
Molles per no perdre’m és un dietari on Jesús M. Tibau recull o sembra reflexions i emocions viscudes aquests darrers cinc anys, compartides sovint al facebook, el twitter i, sobretot, al blog Tens un racó dalt del món. Observador atent de les petites coses que l’envolten, l’autor fa un parèntesi entre els seus reculls de contes sense abandonar la literatura breu i el gust per la síntesi.
Per als que no pugueu esperar a la presentació del dia 11 de Molles per no perdre’m, teniu una molt bona alternativa. Dissabte Sant, dia 7, a les 18.30 h, trobareu el JM Tibau signant exemplars en paper del seu nou llibre, juntament amb Francesca Aliern. El lloc? A la Llibreria Serret de Vall-de-roures!
Actualització: Us deixem amb una imatge de la Llibreria Serret el dia de la signatura
Editorial Petròpolis es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Molles per no perdre’m, de Jesús M. Tibau, que serà el vuitè llibre de la col·lecció «Nou Món».
La presentació es durà a terme al bloc de l’autor, Tens un racó dalt del món, el propvinent dimecres dia 11 d’abril a les 20 h. Podreu fer un tast del llibre en línia, o bé comprar-lo en format pdf i paper.
El 30 de juliol del 2009 iniciàvem esta aventura editorial, de nom Petròpolis. D’aleshores ençà han passat molts de llibres i moltes presentacions, i ens hem pres una temporada de pausa. Hem decidit començar l’any amb una nova disposició de la nostra pàgina web, per tal de facilitar-hi la navegació als nostres lectors. Esperem que esta nova web us ajude a trobar tots els nostres llibres de manera més fàcil i intuïtiva, i us recordem que sempre us podeu subscriure als nostres mitjans de difusió per estar al cas de les novetats (twitter, facebook, youtube, rss).
En aquest menut llibre hem volgut recollir la veu de moltes persones que admiren la trajectòria de Joan Beltran. No es tractava de recollir articles acadèmics o de crítica literaria, sinó apunts amb sentiments que expressessin la lloança més íntima fruit del treball de molts anys i del mestratge aconseguit. I així ha estat, tot un seguit de persones de generacions ben diverses han expressat els seus sentiments més íntims com a homenatge a un home molt culte i molt fidel al català, que ha passat anys i panys estudiant-lo i dignificant-lo.
