Divendres passat vam presentar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el meu dietari Molles per no perdre’m.
Jornada de reencontres. Després d’anar a buscar el meu fill a la Llar d’Infants, pujo Simpàtica amunt amb el cotxe per a recollir a Gerard Vergés. La casa està rodejada d’arbres, canten moixons, el sol amable de la tarda es filtra entre les rames; em quedaria a viure en un dels bancs que té al jardí, llegint llibres, llegint la vida.
A la Biblioteca, Jaume Llambrich, editor altruista, ànima i cos de Petròpolis, ja ho té tot muntat. Té mans expertes i generoses. Cares conegudes entre els assistents, molts escriptors: Manel Ollé, Zoraida Burgos, Maite Foteza.
Jaume enceta els parlaments reflexionant sobre la teranyina de camins que han coincidit en la seva vida literària, i de l’aparició en moments clau, de forma repetida, de gent com Manel Ollé, Gerard Vergés, Emigdi Subirats i jo mateix. Del seu exprofessor, Manel Ollé diu que abans de conèixer-lo sabia llegir paraules, però que després va aprendre a llegir molt més, en gran part gràcies a L’ombra rogenca de la lloba.
Després Gerard Vergés m’ha regalat les seves bones paraules, i que a ell li hagi agradat ja és per a mi un diploma. Ha subratllat la presència a la sala, a primera fila ben assegudet, del meu fill, un dels protagonistes principals del llibre.
En acabar, sadollat per les emocions, he acompanyat a Gerard Vergés a casa. Està vell, però les paraules li són encara amigues. En baixar, he aparcat casualment (casualment?), a la porta de la Llar d’infants del meu fill.
Per a acabar la jornada literària, li acabo d’explicar un conte.
Més informació sobre el llibre i de com aconseguir-lo, tant en paper, com en format electrònic, a només 1,50 euros, a l’apunt de la
presentació virtual.
.
